L'extensió de l'e-commerce als productes de l'hàbitat, en els quals fins fa poc era molt minoritari, és el principal driver perquè el retail visqui una transformació accelerada. En aquesta sessió del trendsCLUB analitzem què està passant en les estratègies de venda d'hàbitat arran d'aquesta irrupció, i quines són les principals tendències.
De la mà de la nostra experta en tendències Pepa Casado, assistim el passat 30 de març a una nova trendsTALK, en la qual analitzem les estratègies que s'estan desenvolupant des de la distribució minorista, per a oferir valor des de la botiga física a una societat que ha canviat després de la pandèmia.
La venda en línia de mobles ha augmentat 41% en 2020, és un dels sectors que més ha crescut en el ecommerce. En 2021, s'ha produït la reobertura de les botigues físiques i aquestes s'han reinventat per a mantenir l'interès dels seus clients en línia. Aquest serà el primer dels quatre grans drivers que marcaran les tendències de la volta al físic, que en coincidir amb la forta digitalització del sector (el segon dels drivers), ha provocat l'aparició de nous models com per exemple el BOPIS, o el comprar en botiga i enviar a casa. També ha estat determinant el boom de les millores de la llar, fruit d'un canvi important en la manera d'entendre la nostra casa i com l'apreciem. I finalment, la crisi en la cadena de subministraments, que farà que ens replantegem les compres i provocarà l'augment del resurt o recommerce.
A partir d'aquí, es plantegen 5 tendències, que es relacionen amb qüestions que ja avancem en una altra sessió de 2020, també dedicada al retail. La primera és la botiga amb propòsit, i reflecteix com els consumidors cada vegada es preocupen més per la sostenibilitat i s'interessen per marques que actuen de manera real per a ser sostenibles. Així, assistirem a la creació de comunitats conscients, que impulsin a les empreses a practicar la responsabilitat col·lectiva; els retailers s'hauran de comprometre amb el proveïment i la producció ètica, arribant a convertir-se en la veu qualificada que permet al consumidor accedir a productes seleccionats sostenibles i artesans. El propi interiorisme de les botigues reflecteix també aquest propòsit, donant, per exemple, una segona vida a objectes d'exposició o d'aparador.
Paral·lelament, s'estan generant nous canals de disseny. El DTC, empreses que eliminen a l'intermediari i coneixen els desitjos dels consumidors de primera mà, ha experimentat un creixement notable en els últims dos anys. Es generen nous canals de comercialització més especialitzats i molt més dinàmics, també per al client professional, i apareix la idea de col·laboració en espais com showrooms multimarca, o dels hotels que ofereixen la compra dels productes que el client gaudeix durant la seva estada. En definitiva, es creen nous formats de retail que difícilment es poden catalogar com a “botigues”.
La pandèmia ha accelerat també l'oferta de solucions de disseny d'interiors a través de canals virtuals. L'e-design, és un nou model de negoci que comença a despuntar, en el qual el valor ara està en el servei més que en el producte. Sorgeix també l'expectativa de hiper conveniència, buscant solucions “tot en un” que aporten major comoditat en eliminar la necessitat d'alternar entre aplicacions. Tot això ha generat una nova manera de comprar producte, molt més ludificada, amb eines de realitat virtual, i permetent un alt grau de personalització.
Aquesta idea de servei es reflecteix també en la quarta tendència, les botigues centrades en el servei. La botiga física genera un ecosistema al voltant de la venda de producte, fusionant-se amb altres models i oferint serveis i experiències més enllà dels tradicionals. La personalització és un element clau, així com el rènting de mobles, que s'ha convertit en una opció molt atractiva per als joves. La botiga física funciona ara com un motor de màrqueting, ja que l'esgotament de la pantalla petita ha provocat un desig de tornar a l'espai on veure els productes, per a comprar-los després en línia, oferint un servei omnicanal. La logística, amb sistemes de lliurament millorats per AI, i el servei postvenda, posseeixen una importància transcendental, per la qual cosa les empreses s'estan posant en contacte amb tercers que facilitin aquestes tasques, en una espècie de “uberització” d'aquest servei.
L'última de les tendències és una de les de major importància, ja que les estratègies resurt podrien portar al moble de segona mà a convertir-se en el pròxim mercat amb més creixement. El consumidor ja no sols es preocupa per l'estalvi de diners sinó que pren decisions de compra sostenibles, i valora un producte “preloved” que és únic i exclusiu. Les marques consolidades s'actualitzen, creant espais de venda de segona mà a les seves botigues físiques. Molts dissenyadors i fabricadors, comencen ja a plantejar mobles tenint en compte les vides que tindran els productes, i oferint programes de recondicionament o recollida.
En finalitzar la presentació de Pepa, es va passar a la taula de debat, en la qual comptem amb tres de les nostres marques associades: Francesc Julià, managing director de Kave Home, José Bertolín, CEO de Grupo Lober, i Roger Nierga, marketing manager de Pilma.
